Publicat: 24 d’octubre del 2026 · 6 min de lectura
Si prepares la Mallorca 312 d'abril i tot el teu entrenament és damunt la bici, hi ha estudis que han afegit força pesada al gimnàs al pla de ciclistes entrenats, i el rendiment va millorar[3]. Són estudis petits i la certesa és baixa, així que convé saber què es va mesurar abans de canviar el teu pla.
En 30 segons
- En ciclistes entrenats, afegir força pesada a la bici va millorar el rendiment en contrarellotge i en proves fins a l'esgotament, sense canviar el VO2max.
- La certesa de l'evidència és baixa: pocs participants, poques dones i proves molt més curtes que la Mallorca 312.
- Als estudis, la força es va entrenar 2 dies per setmana a la preparació i es va mantenir amb 1 dia a la temporada; si no has aixecat mai pes, primer s'aprèn la tècnica.
Per què entrenar força si el teu és la bici
El 2014, una revisió de Rønnestad i Mujika sobre corredors i ciclistes entrenats va concloure que, a la bici, la força pesada és la que es recomana per millorar l'economia de pedalada (l'oxigen que gastes per moure una mateixa potència), i que és amb ella amb la qual hi ha més proves que suma rendiment a l'entrenament de resistència[1].
Aquell mateix any, una revisió sistemàtica de 26 estudis amb esportistes de resistència ben entrenats (almenys 6 mesos d'entrenament i 6 hores o més per setmana, o un consum màxim d'oxigen alt), amb programes de força de 5 setmanes o més i grup de control, va trobar millores en contrarellotge, en economia i en potència muscular[2]. No eren només ciclistes, i els autors demanaven estudis més llargs, de més de 6 mesos[2].
El que diu la revisió de 2026, i els seus límits
El 2026 es va publicar una revisió sistemàtica amb metaanàlisi només de ciclistes de resistència, amb els estudis publicats fins al febrer de 2025[3]. Va reunir 17 estudis amb 262 participants, amb programes de 5 a 25 setmanes i d'1 a 3 sessions de força per setmana[3]. Comparats amb els grups que no van fer força pesada, els que la van afegir van millorar el rendiment (contrarellotge i temps fins a l'esgotament), l'eficiència de pedalada i la potència màxima en un esprint curt. No van canviar el VO2max, la potència associada, el llindar ni la capacitat anaeròbica[3].
La mateixa revisió posa els límits. La certesa de l'evidència és baixa en tots els resultats, pels pocs participants i per un risc de biaix moderat, sobretot perquè no sempre es va repartir els ciclistes a l'atzar[3]. Eren ciclistes entrenats, amb un VO2max mitjà d'uns 61 ml/kg/min i una edat mitjana de 31 anys, i a cada estudi, o no tenien experiència prèvia entrenant força, o no es va dir[3]. Amb tan poques dades, els autors no donen una recepta tancada[3].
Les proves de rendiment són contrarellotges i esforços fins a l'esgotament molt més curts que la Mallorca 312: en 2 dels estudis que se citen aquí, 40 minuts a tope[4][6]. La revisió recull a més un estudi en què els ciclistes van millorar un esforç de 5 minuts fet al final de 185 minuts de pedalada suau[3]. Que tot això es traslladi a un dia sencer de bici és una suposició: aquests estudis no ho van mesurar.
Què és força pesada i com triar la càrrega
A la revisió, força pesada vol dir exercicis de cames amb el 80 % o més del teu 1RM, o amb un pes que no puguis moure més de 7 vegades[3]. L'exercici més repetit als estudis va ser l'esquat, seguit de la premsa a una cama[3]. La seva proposta pràctica, amb l'advertència que la certesa és baixa, és de 4 exercicis (2 amb les dues cames i 2 amb una), per exemple esquat, premsa a una cama, flexió de maluc i elevació de talons a una cama, de 3 a 4 sèries amb 2 a 3 minuts de descans, i càrregues que pugen a poc a poc del 70 al 90 % de l'1RM[3].
Per saber quin pes és aquest percentatge no has de provar el teu màxim. Amb la calculadora d'1RM l'estimes a partir d'una sèrie amb un pes que controles, i a què és l'1RM tens quant pot fallar aquesta estimació i com fer servir els percentatges.
Quan posar-la a la temporada
En un estudi de Rønnestad i col. amb 12 ciclistes ben entrenats, 6 van afegir força pesada 2 vegades per setmana durant 12 setmanes de preparació i després la van mantenir 1 vegada per setmana durant les 13 primeres setmanes de competició; els altres 6 només van fer bici[4]. Després de la preparació, el grup de força havia guanyat múscul a la cuixa i 1RM, i els dos grups van millorar el seu VO2max i la seva potència mitjana en 40 minuts a tope[4]. Amb la sessió setmanal, el grup de força va conservar el que havia guanyat en múscul i en força, i al final havia millorat més que l'altre grup la potència aeròbica màxima i la potència mitjana en els 40 minuts[4].
També s'ha mesurat què passa en deixar-la. En 14 ciclistes d'elit, 7 van entrenar força d'1 a 2 dies per setmana durant 25 setmanes i després la van deixar 8 setmanes, en començar la competició[5]. En aquelles 8 setmanes, comparats amb els que van continuar només amb bici, van empitjorar en el salt, en la potència aeròbica màxima i en la potència mitjana d'un esprint de 30 segons[5].
La revisió de 2026 proposa el mateix: un mínim de 8 setmanes amb 2 sessions per setmana, i 1 per setmana per mantenir el que s'ha guanyat[3]. Aplicat a la Mallorca 312 d'abril, l'hivern seria el període de preparació i els mesos de sortides llargues, el de manteniment. Els 2 estudis són de 12 i 14 ciclistes, així que pren-t'ho com una manera raonable d'organitzar-ho.
També en dones
A la revisió de 2026 hi ha 60 dones entre els 262 participants, i només 2 estudis es van fer només amb dones[3]. Un d'ells, amb 19 ciclistes ben entrenades, va comparar 11 setmanes de bici més força pesada (11 ciclistes) amb bici sola (8)[6]. Les que van fer força van guanyar més 1RM en premsa a una cama i més múscul al quàdriceps, i van millorar la potència mitjana en 40 minuts a tope i l'economia de pedalada; a l'altre grup no va canviar res[6]. A la revisió, el sexe no va canviar l'efecte, però amb tan poques dones els autors demanen més estudis abans de treure'n conclusions[3].
Ossos: la bici sola no carrega l'esquelet
Damunt la bici vas assegut i és ella la que aguanta el teu pes. Una revisió sistemàtica de 2012 va reunir 31 estudis sobre l'os dels ciclistes i va concloure que el ciclisme de carretera no sembla aportar cap benefici a l'os: els ciclistes de carretera adults que entrenen amb regularitat tenen una densitat mineral òssia baixa en zones com la columna lumbar[7]. Altres modalitats, com la bici de muntanya, o combinar-la amb altres esports podrien reduir aquest efecte[7]. Els autors apunten a les moltes hores assegut a la bici i al temps de repòs de després, i els estudis eren massa diferents entre si per fer una metaanàlisi[7].
Per a qui té risc d'osteoporosi, la revisió no recomana la bici com a únic exercici si no es completa amb algun entrenament que estimuli l'os, i recull propostes d'afegir salts o exercicis d'impacte[7]. Si això basta per compensar el que no fa la bici està per estudiar, segons els mateixos autors[7]. Els autors no diuen que el gimnàs ho corregeixi: si et preocupa el teu os, consulta-ho amb el teu metge.
Com començar si no has aixecat mai pes
Als estudis de la revisió, els ciclistes no tenien experiència prèvia amb peses o no es va dir, i la seva proposta comença al 70 % de l'1RM i puja a poc a poc[3]. Si és la primera vegada que vas a un gimnàs, comença per aprendre els moviments amb poc pes. Tècnica abans que pes: al 80 % de l'1RM s'hi arriba quan la tècnica aguanta.
Avís mèdic
Si vols que algú t'ajudi a encaixar la força amb els teus dies de bici i vigili la tècnica de cada sèrie, al centre de sa Pobla pots entrenar amb supervisió, en grup reduït o en sessions 1 a 1. A serveis tens les opcions.
Veure les opcions d'entrenamentFonts
- Rønnestad BR i Mujika I (2014). Optimizing strength training for running and cycling endurance performance: A review. Scand J Med Sci Sports.
- Beattie K i col. (2014). The effect of strength training on performance in endurance athletes. Sports Med.
- Llanos-Lagos C i col. (2026). Heavy strength training effects on physiological determinants of endurance cyclist performance: a systematic review with meta-analysis. Eur J Appl Physiol.
- Rønnestad BR i col. (2010). In-season strength maintenance training increases well-trained cyclists' performance. Eur J Appl Physiol.
- Rønnestad BR i col. (2016). Impairment of Performance Variables After In-Season Strength-Training Cessation in Elite Cyclists. Int J Sports Physiol Perform.
- Vikmoen O i col. (2016). Strength training improves cycling performance, fractional utilization of VO2max and cycling economy in female cyclists. Scand J Med Sci Sports.
- Olmedillas H i col. (2012). Cycling and bone health: a systematic review. BMC Med.
Aquest article és informació general i no substitueix el consell d'un metge. Si tens una lesió, una malaltia o prens medicació, consulta-ho abans de canviar el teu entrenament o la teva alimentació.
Jaume Joan
Entrenador personal a sa Pobla (Mallorca) i campió d'Espanya de culturisme natural (WNBF Spain, 2019).
Coneix en Jaume